We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

I nosaltres tampoc

by el senyor sequah

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Tolai 03:45
Espera ferotge, catifa voladora, vaig arribar a destemps pensant que ja era l’hora. Sabó de Marsella, somni d’un sol ús, creia fer de príncep i només feia el pallús. Cant de sirena, pany de silicona, creia tenir la clau i tampoc era la bona. Ulls de sucre, esponja per omplir, després d’engalanar-te et vaig veure fugir. Aquella nit alegre, de pomada i rom negre Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat tu, rai, nanai i mal de cap, no surto del forat. Jo que creia que em tocava la loto i la primitiva, era ella qui mirava i la mirada era lasciva. Entre núvols caminava la meva bilirubina, el cor bombejava lava, cava i “fino la ina”. Lolita eterna, dolçor esfereïdora, jo, que anava cap al sud, tu tornaves reina mora Estel de terra, saliva salvadora, jo, que em veia ben endins i tu vinga a fer-me fora. Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat. Només era el pica-pica i no vam cremar les falles, ens tocàrem una mica una nit i dos canalles. Un passat que s’amplifica i que fa servir tenalles, al final ni treu ni fica jo m’embruto mentre balles. Aquella nit diürna, que va encendre l’espurna. Aquella nit tan fosca. ja saps com sóc, sóc un tolai com sempre al teu costat tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat
2.
Visca el teu somriure amb fort gust a melmelada i que visqui el dret a viure sota la teva porxada. Tens els ulls alegres i, a les nines, dues fades; que m’atrauen, que m’atrapen i em distreuen les matinades. Tinc sobre les penes el teu cos petit i suau, quan m’espanten les sirenes sempre em fas sortir del cau. Tens les mans contentes i, als ditets, anells de mar; plens d’aigua dolça, del xic al polze, mel generosa d’amable amant. Gairebé deu primaveres a la gespa o dins del bar, barallant-nos amb porteres, distribuint el mobiliari urbà. Ets la reina mora d’aquest fill republicà, una païa molt gitana, catalana, universal. Comença la partida moltes copes, pocs bastons, ets la carta preferida per atzar i per raons. Tens els llavis frescos i a la llengua l’horitzó un viatge, via làctia, far de terra, estel del nord. Gairebé deu primaveres a la gespa o dins del bar, barallant-nos amb porteres, distribuint el mobiliari urbà. Ets la reina mora d’aquest fill republicà, una païa molt gitana, catalana, universal. Tornava a fer giragonses, plats xinesos, salts mortals, però va arribar la sorpresa quan vas dir-me, amb la mà estesa; i si anem de festival? Gairebé deu primaveres de camins, cafès i un gat, ja em diràs a la propera si aquests versos t’han posat. Ets l’ombreta bona d’aquest “puça” enlluernat, una fera de companya a la que vull acompanyar.
3.
Mientras buscamos a la liebre donde nos dicen que corre nos herimos por papeles nos perdemos por el monte. Al librar casi batallas imponiendo diez colores se tiñen de gris la casas y los libros se encojen. Mientras nadamos en la arena deformando nuestras bocas nos mentimos por la cena nos cazamos por la bolsa. Al tomar el sol a gotas con la piel en los armarios no haremos lo que nos toca caminando hacia el pasado. En tiempos de espera sin aire, con niebla en tiempos de guerra sin brazos, con piedras. En la revolución de los motores no hay espacio, ni tiempo, ni luz en la autopista de los señores ni contigo, ni a tu lado, ni tú.
4.
Era un amant sense amant un dofí a la banyera un tresor per confirmar un quadrat amb cos d’esfera. Era un llamp endormiscat un coixí de dura roca una llanterna solar un mirall que desenfoca. Era un amant sense amant, una suma negativa, un pobre exuberant, una bala constructiva, era un llamp endormiscat, una calor hivernal, un respir ennuegat, una meta amb dos finals. Polièster natural una teula foradada un antídot caducat una fila desfilada. Era un amant sense amant, una suma negativa, un pobre exuberant, una bala constructiva, era un llamp endormiscat, una calor hivernal, un respir ennuegat, una meta amb dos finals. Benvinguda al caos nit d’estiu guaridora els teus ulls caminen dins del caos el meus dits t’enyoren benvinguda al caos on la sort encara fia i la por, que va minvant, deixa créixer l’alegria.
5.
a vegades 03:33
A vegades surto del cos perquè l’ànima m’ho demana cansat d’espiar-me l’interior busco una visió llunyana i, a l’altra banda, xerrar amb aquell estrany meu interrogar-lo buscant consells fora de lleis, reis o déus. Si els problemes no són gegants digues de què collons t’amagues d’un més que segur dolor futur o de les pors ja trobades t’equivoques si creus que pots fugir de tot, oblidar-te vomita o digereix. Planta’t cara, diga’t no jutja’t culpable, dóna’t l’absolució sigues tu i sigues jo sigues nosaltres, sigues molts. A vegades un bon remei és posar-hi mentrestant nits de màgia amb daus de dol i kilòmetres de mar. Tu surt de casa, que el temps no falla surt per aprendre, surt per badar deixa’t d’històries tira endavant. Planta’t cara, diga’t no jutja’t culpable, dóna’t l’absolució sigues tu i sigues jo sigues nosaltres, sigues molts.
6.
Lo que creo con tres canciones, versando vísceras y hambre, amor, tesón, dolor de enjambre lo destruyo en dos acciones. Lo que niego de un sistema que alimenta sin sabores, que se nutre de perdedores, lo afirmo mientras se quema. Lo que compro en su mercado, beneficios y obligaciones, son semillas y estaciones con destino ya sembrado. Lo que busco bajo adoquines, largas playas de resistencia, golpe a verso, alma y ciencia lo pierdo sin jardines. Me faltan victorias ejemplos, historias, debates y vino me faltan verdades, cortijos, ciudades paciencia y camino. Si me das yo lo cojo, pero no me des nube parto aquello que obtuve de un somnífero antojo con su miel me despisto, me lamino y me encojo, de fuerza ando flojo y si fuera un tio listo? Me faltan victorias ejemplos, historias debates y vino me faltan verdades cortijos, ciudades paciencia y camino.
7.
Els reis d’orient són els pares els reis d’orient són els pares no vull dir-ho malament els reis d’orient són els pares de les princeses d’orient. El meu país és petit el meu país és petit més petit i prim que el teu el meu país és petit però s’eixampla anant a peu. Han tocat les campanes han tocat les campanes per tal que no mori el rei han tocat les campanes amb un cànon i una llei. Viuen de la nostra sang dins d’aquest magnífic setge entre creadors i fang mentre ens van menjant el fetge i ens “moldejen” els despits ens tapien les orelles ens assenyalen amb els dits ens governen uns podrits. Per tots sants el 2006 per tots sants el 2006 el vot queda dividit per tots sant el 2006 o l’amnèsia o l’oblit. Demà o passat vindrà el demà demà o passat vindrà el demà i potser, ens portarà un pastís demà o passat vindrà el demà morirem al paradís. Viuen de la nostra sang dins d’aquest magnífic setge entre creadors i fang mentre ens van menjant el fetge i ens “moldejen” els despits ens tapien les orelles ens assenyalen amb els dits ens governen uns podrits. Ens han robat els cors ens han guanyat les bombes ens han fotut amors ens han obert les tombes ens van ficant els gols ens van venent les ombres alimentant els pols. Viuen de la nostra sang dins d’aquest magnífic setge entre creadors i fang mentre ens van menjant el fetge i ens “moldejen” els despits ens tapien les orelles ens assenyalen amb els dits ens governen uns podrit.
8.
Vinga, truca’m, sigues lliure, dogma d’un déu superior, marca el número que toca, aquest número sóc jo! Vinga, truca’m, fes-me riure, bé, no cal que em diguis res, torna’m a explicar la història dels amics i els forasters. Vinga, truca’m, sigues lliure, utilitza el superjò, qui té boca s’equivoca però si es mou, ja és molt millor. Vinga, truca’m, fes-me riure no cal que m’ho diguis tot, torna’m a explicar la història de la comunicació. Que si el meu pin coincideix amb el preu d’una factura amb la creu d’una factura que, com sempre, pagaré. Em diuen que; la balança no és mesura l’esperança no madura la venjança no s’atura. Immediat? És veritat! Jo també veig a Neptú, allà a dalt, com penjat, allunyat, conversant amb ningú. No té ulls, ni gola, ni pols confusió; m’agrada i m’espanta, aquest parlar sense moure el cos que la distància ageganta. Truca’m, truca’m, sigues lliure ven-me una altra promoció truca’m, truca’m, fes-me viure relativa evolució. Vinga, vinga, sigues lliure ven-me una altra solució vinga, vinga, fes-me riure si no hi sóc, contestador. Que si el meu pin coincideix amb el preu d’una factura amb la creu d’una factura que, com sempre pagaré, em diuen que: la balança no és mesura l’esperança no madura l’enyorança no és cap cura la bonança, droga dura la venjança no s’atura.
9.
tot i que 03:19
Tot i que no ho diries, les nits més tristes amaguen alegries, però tu no saps cap a on mirar. Tot i que no ho diries algunes de les morts endolceixen aquests dies però tu no saps amb qui parlar. Tot i que no t’ho pensis fabriques bombes encara que no les llencis i amb això bé has de comptar. Tot i que no t’ho pensis saps que et foten i ja és hora de que et tensis i l’estiris fort per allà. Tot i que no t’ho pensis, tot i que no ho diries, tot i que no t’ho diguin, tot i que no ho sabies. Tot i que no t’ho miris part de les glòries només són deliris on la història queda fora. Tot i que no ho sabies mai sabràs del cert a qui deus i a qui fies si fas tard o bé vas d’hora. Tot i que no t’ho pensis, tot i que no ho diries, tot i que no t’ho diguin, tot i que no ho sabies.
10.
qui sóc? 03:37
Ben bé no sé qui sóc! nosaltres tampoc! a vegades faig per fer! nosaltres també! ben bé no sé cap a on vaig! bé, ni jo ni cap! sovint faig el passerell i ella i ell! Hi ha històries per explicar, tot i provocar neguit. Sentir-les, assumir-les, allunyant-les de l’oblit. Tenim comptes per passar, la por té la feina feta, porta un pa sota el braç, és el pa més gran de la terra. Puc penjar-me tot solet puc obrir-me verd madur agafar un posat distret i veure passar l’atur a la vila dels dolents convivim la majoria no ens negueu els descontents no ens negueu el dia a dia Les portes eren obertes,d’això ja fa molt temps. Vosaltres les heu tancades a base d’abocar-hi fems. Si no les torneu a obrir, si no queden ventilades, recordant el nou camí obrirem a garrotades. Amb el fetge enverinat i la gola preparada fem camí vers el jutjat ‘nem amb l’ànima menjada.
11.
transparente 03:11
Por mucho que lo intente nunca encuentro el momento, pa’ decirte seriamente lo mucho que lo intento. Por mucho que te quiera me quejo me jodo y espero, para echarle más madera a lo mucho que te quiero. Por mucho que te siga y, por más, que me lo digo, tu sombra me castiga por lo mucho que te sigo. Por mucho que te pida no ser parte del olvido, tu respondes distraída a lo mucho que te pido. Y miré hacia atrás y me di cuenta que estaba en medio de mis hogueras y miré hacia atrás, abrí la puerta salté a buscar nuevas quimeras. Por mucho que me ria no reiré lo suficiente, una tumba de alegría y, a reír eternamente. Por mucho que me gire antes de que tú lo mandes y otras veces me las pire dirección a falsos grandes. Por mucho que te quiera soy honesto cuando digo que aún no tengo madera para negociar contigo. Por mucho que me hieras y lo poco que yo cante, resisto aunque tuvieras otras vidas por delante. Y miré hacia atrás y me di cuenta que estaba en medio de mis hogueras y miré hacia atrás, abrí la puerta salté a buscar nuevas quimeras. Por mucho que estés quieta, por mucho que me ofusque, por mucho que me meta, por mucho que te busque, por mucho que me quieras, te digo en este invento, que no tengo talento. Por mucho que me hieras y lo poco que yo cante ni tengo talante. Y miré hacia atrás y me di cuenta que estaba en medio de mis hogueras y miré hacia atrás, abrí la puerta salté a buscar nuevas quimeras.
12.
Ya ves como es esta vida con sus risas y sus palos con los buenos, con los malos con un verso a tu medida y tu manta preferida. Aunque sientas la herida que dejan los días muertos mejores son los inciertos por el simple hecho de serlo no es como para temerlo ya verás algunos puertos.

credits

released January 1, 2011

El Senyor Sequâh som:
lo ramonet: veu
arnau: guitarra
oriol: percussió

El disc està produït per Jofre Gasol i el Senyor Sequâh.
Gravat i editat a La Taifa (Terrassa) per Joan Boada i David Pérez.
Mesclat i masteritzat per Marc Marcè.

Col·laboracions:
Jordi Herreros, Armengol Riera, Joan Jesús Caro, Núria Lozano, Pep Pastor, Joan Boada, Andreu Suñé, Oriol Casas, Albert Freixas, Manolo López, David Calvo, David Pérez, Jofre Gasol, Domenech Latorre i Dani Carbonell.

license

tags

about

el senyor sequah Sabadell, Spain

Pop amb ressons de cançó d'autor, ben saltejat amb sonoritats folk i rumba. Lletres que parlen de l'amor, la pujada de preu de la T-10, les faules més grolleres i sinceres passant per temes que s'endinsen en el petit univers de l'autor. Cançons exquisides, detallades i detallistes, que fugint de refregits demanen paciència a l'oient per tal d'entrar en el seu món particular ... more

contact / help

Contact el senyor sequah

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like el senyor sequah, you may also like: