1. |
Tolai
03:45
|
|||
Espera ferotge, catifa voladora, vaig arribar a destemps pensant que ja era l’hora.
Sabó de Marsella, somni d’un sol ús, creia fer de príncep i només feia el pallús.
Cant de sirena, pany de silicona, creia tenir la clau i tampoc era la bona.
Ulls de sucre, esponja per omplir, després d’engalanar-te et vaig veure fugir.
Aquella nit alegre, de pomada i rom negre
Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat
tu, rai, nanai i mal de cap, no surto del forat.
Jo que creia que em tocava la loto i la primitiva, era ella qui mirava i la mirada era lasciva.
Entre núvols caminava la meva bilirubina, el cor bombejava lava, cava i “fino la ina”.
Lolita eterna, dolçor esfereïdora, jo, que anava cap al sud, tu tornaves reina mora
Estel de terra, saliva salvadora, jo, que em veia ben endins i tu vinga a fer-me fora.
Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat.
Només era el pica-pica i no vam cremar les falles, ens tocàrem una mica una nit i dos canalles.
Un passat que s’amplifica i que fa servir tenalles, al final ni treu ni fica jo m’embruto mentre balles.
Aquella nit diürna, que va encendre l’espurna.
Aquella nit tan fosca.
ja saps com sóc, sóc un tolai com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat
|
||||
2. |
10 primaveres
03:42
|
|||
Visca el teu somriure amb fort gust a melmelada
i que visqui el dret a viure sota la teva porxada.
Tens els ulls alegres i, a les nines, dues fades;
que m’atrauen, que m’atrapen i em distreuen les matinades.
Tinc sobre les penes el teu cos petit i suau,
quan m’espanten les sirenes sempre em fas sortir del cau.
Tens les mans contentes i, als ditets, anells de mar;
plens d’aigua dolça, del xic al polze, mel generosa d’amable amant.
Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar,
barallant-nos amb porteres,
distribuint el mobiliari urbà.
Ets la reina mora
d’aquest fill republicà,
una païa molt gitana,
catalana, universal.
Comença la partida moltes copes, pocs bastons,
ets la carta preferida per atzar i per raons.
Tens els llavis frescos i a la llengua l’horitzó
un viatge, via làctia, far de terra, estel del nord.
Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar,
barallant-nos amb porteres,
distribuint el mobiliari urbà.
Ets la reina mora
d’aquest fill republicà,
una païa molt gitana,
catalana, universal.
Tornava a fer giragonses, plats xinesos, salts mortals,
però va arribar la sorpresa quan vas dir-me, amb la mà estesa;
i si anem de festival?
Gairebé deu primaveres
de camins, cafès i un gat,
ja em diràs a la propera
si aquests versos t’han posat.
Ets l’ombreta bona
d’aquest “puça” enlluernat,
una fera de companya
a la que vull acompanyar.
|
||||
3. |
el sol a gotas
03:41
|
|||
Mientras buscamos a la liebre
donde nos dicen que corre
nos herimos por papeles
nos perdemos por el monte.
Al librar casi batallas
imponiendo diez colores
se tiñen de gris la casas
y los libros se encojen.
Mientras nadamos en la arena
deformando nuestras bocas
nos mentimos por la cena
nos cazamos por la bolsa.
Al tomar el sol a gotas
con la piel en los armarios
no haremos lo que nos toca
caminando hacia el pasado.
En tiempos de espera
sin aire, con niebla
en tiempos de guerra
sin brazos, con piedras.
En la revolución de los motores
no hay espacio, ni tiempo, ni luz
en la autopista de los señores
ni contigo, ni a tu lado, ni tú.
|
||||
4. |
la sort encara fia
03:44
|
|||
Era un amant sense amant
un dofí a la banyera
un tresor per confirmar
un quadrat amb cos d’esfera.
Era un llamp endormiscat
un coixí de dura roca
una llanterna solar
un mirall que desenfoca.
Era un amant sense amant, una suma negativa,
un pobre exuberant, una bala constructiva,
era un llamp endormiscat, una calor hivernal,
un respir ennuegat, una meta amb dos finals.
Polièster natural
una teula foradada
un antídot caducat
una fila desfilada.
Era un amant sense amant, una suma negativa,
un pobre exuberant, una bala constructiva,
era un llamp endormiscat, una calor hivernal,
un respir ennuegat, una meta amb dos finals.
Benvinguda al caos
nit d’estiu guaridora
els teus ulls caminen
dins del caos
el meus dits t’enyoren
benvinguda al caos
on la sort encara fia
i la por, que va minvant,
deixa créixer l’alegria.
|
||||
5. |
a vegades
03:33
|
|||
A vegades surto del cos
perquè l’ànima m’ho demana
cansat d’espiar-me l’interior
busco una visió llunyana
i, a l’altra banda, xerrar
amb aquell estrany meu
interrogar-lo buscant consells
fora de lleis, reis o déus.
Si els problemes no són gegants
digues de què collons t’amagues
d’un més que segur dolor futur
o de les pors ja trobades
t’equivoques si creus que pots
fugir de tot, oblidar-te
vomita o digereix.
Planta’t cara, diga’t no
jutja’t culpable, dóna’t l’absolució
sigues tu i sigues jo
sigues nosaltres, sigues molts.
A vegades un bon remei
és posar-hi mentrestant
nits de màgia amb daus de dol
i kilòmetres de mar.
Tu surt de casa, que el temps no falla
surt per aprendre, surt per badar
deixa’t d’històries
tira endavant.
Planta’t cara, diga’t no
jutja’t culpable, dóna’t l’absolució
sigues tu i sigues jo
sigues nosaltres, sigues molts.
|
||||
6. |
paciencia y camino
03:13
|
|||
Lo que creo con tres canciones,
versando vísceras y hambre,
amor, tesón, dolor de enjambre
lo destruyo en dos acciones.
Lo que niego de un sistema
que alimenta sin sabores,
que se nutre de perdedores,
lo afirmo mientras se quema.
Lo que compro en su mercado,
beneficios y obligaciones,
son semillas y estaciones
con destino ya sembrado.
Lo que busco bajo adoquines,
largas playas de resistencia,
golpe a verso, alma y ciencia
lo pierdo sin jardines.
Me faltan victorias
ejemplos, historias,
debates y vino
me faltan verdades,
cortijos, ciudades
paciencia y camino.
Si me das yo lo cojo,
pero no me des nube
parto aquello que obtuve
de un somnífero antojo
con su miel me despisto,
me lamino y me encojo,
de fuerza ando flojo
y si fuera un tio listo?
Me faltan victorias
ejemplos, historias
debates y vino
me faltan verdades
cortijos, ciudades
paciencia y camino.
|
||||
7. |
morir al paradís
03:37
|
|||
Els reis d’orient són els pares
els reis d’orient són els pares
no vull dir-ho malament
els reis d’orient són els pares
de les princeses d’orient.
El meu país és petit
el meu país és petit
més petit i prim que el teu
el meu país és petit
però s’eixampla anant a peu.
Han tocat les campanes
han tocat les campanes
per tal que no mori el rei
han tocat les campanes
amb un cànon i una llei.
Viuen de la nostra sang
dins d’aquest magnífic setge
entre creadors i fang
mentre ens van menjant el fetge
i ens “moldejen” els despits
ens tapien les orelles
ens assenyalen amb els dits
ens governen uns podrits.
Per tots sants el 2006
per tots sants el 2006
el vot queda dividit
per tots sant el 2006
o l’amnèsia o l’oblit.
Demà o passat vindrà el demà
demà o passat vindrà el demà
i potser, ens portarà un pastís
demà o passat vindrà el demà
morirem al paradís.
Viuen de la nostra sang
dins d’aquest magnífic setge
entre creadors i fang
mentre ens van menjant el fetge
i ens “moldejen” els despits
ens tapien les orelles
ens assenyalen amb els dits
ens governen uns podrits.
Ens han robat els cors
ens han guanyat les bombes
ens han fotut amors
ens han obert les tombes
ens van ficant els gols
ens van venent les ombres
alimentant els pols.
Viuen de la nostra sang
dins d’aquest magnífic setge
entre creadors i fang
mentre ens van menjant el fetge
i ens “moldejen” els despits
ens tapien les orelles
ens assenyalen amb els dits
ens governen uns podrit.
|
||||
8. |
la lògica del cable
03:33
|
|||
Vinga, truca’m, sigues lliure, dogma d’un déu superior,
marca el número que toca, aquest número sóc jo!
Vinga, truca’m, fes-me riure, bé, no cal que em diguis res,
torna’m a explicar la història dels amics i els forasters.
Vinga, truca’m, sigues lliure, utilitza el superjò,
qui té boca s’equivoca però si es mou, ja és molt millor.
Vinga, truca’m, fes-me riure no cal que m’ho diguis tot,
torna’m a explicar la història de la comunicació.
Que si el meu pin coincideix
amb el preu d’una factura
amb la creu d’una factura
que, com sempre, pagaré.
Em diuen que;
la balança no és mesura
l’esperança no madura
la venjança no s’atura.
Immediat? És veritat! Jo també veig a Neptú,
allà a dalt, com penjat, allunyat, conversant amb ningú.
No té ulls, ni gola, ni pols confusió; m’agrada i m’espanta,
aquest parlar sense moure el cos que la distància ageganta.
Truca’m, truca’m, sigues lliure
ven-me una altra promoció
truca’m, truca’m, fes-me viure
relativa evolució.
Vinga, vinga, sigues lliure
ven-me una altra solució
vinga, vinga, fes-me riure
si no hi sóc, contestador.
Que si el meu pin coincideix
amb el preu d’una factura
amb la creu d’una factura
que, com sempre pagaré,
em diuen que:
la balança no és mesura
l’esperança no madura
l’enyorança no és cap cura
la bonança, droga dura
la venjança no s’atura.
|
||||
9. |
tot i que
03:19
|
|||
Tot i que no ho diries,
les nits més tristes amaguen alegries,
però tu no saps cap a on mirar.
Tot i que no ho diries
algunes de les morts
endolceixen aquests dies
però tu no saps amb qui parlar.
Tot i que no t’ho pensis
fabriques bombes
encara que no les llencis
i amb això bé has de comptar.
Tot i que no t’ho pensis
saps que et foten
i ja és hora de que et tensis
i l’estiris fort per allà.
Tot i que no t’ho pensis, tot i que no ho diries,
tot i que no t’ho diguin, tot i que no ho sabies.
Tot i que no t’ho miris
part de les glòries
només són deliris
on la història queda fora.
Tot i que no ho sabies
mai sabràs del cert
a qui deus i a qui fies
si fas tard o bé vas d’hora.
Tot i que no t’ho pensis, tot i que no ho diries,
tot i que no t’ho diguin, tot i que no ho sabies.
|
||||
10. |
qui sóc?
03:37
|
|||
Ben bé no sé qui sóc!
nosaltres tampoc!
a vegades faig per fer!
nosaltres també!
ben bé no sé cap a on vaig!
bé, ni jo ni cap!
sovint faig el passerell
i ella i ell!
Hi ha històries per explicar, tot i provocar neguit.
Sentir-les, assumir-les, allunyant-les de l’oblit.
Tenim comptes per passar, la por té la feina feta,
porta un pa sota el braç, és el pa més gran de la terra.
Puc penjar-me tot solet
puc obrir-me verd madur
agafar un posat distret
i veure passar l’atur
a la vila dels dolents
convivim la majoria
no ens negueu els descontents
no ens negueu el dia a dia
Les portes eren obertes,d’això ja fa molt temps.
Vosaltres les heu tancades a base d’abocar-hi fems.
Si no les torneu a obrir, si no queden ventilades,
recordant el nou camí obrirem a garrotades.
Amb el fetge enverinat
i la gola preparada
fem camí vers el jutjat
‘nem amb l’ànima menjada.
|
||||
11. |
transparente
03:11
|
|||
Por mucho que lo intente nunca encuentro el momento,
pa’ decirte seriamente lo mucho que lo intento.
Por mucho que te quiera me quejo me jodo y espero,
para echarle más madera a lo mucho que te quiero.
Por mucho que te siga y, por más, que me lo digo,
tu sombra me castiga por lo mucho que te sigo.
Por mucho que te pida no ser parte del olvido,
tu respondes distraída a lo mucho que te pido.
Y miré hacia atrás y me di cuenta
que estaba en medio de mis hogueras
y miré hacia atrás, abrí la puerta
salté a buscar nuevas quimeras.
Por mucho que me ria no reiré lo suficiente,
una tumba de alegría y, a reír eternamente.
Por mucho que me gire antes de que tú lo mandes
y otras veces me las pire dirección a falsos grandes.
Por mucho que te quiera soy honesto cuando digo
que aún no tengo madera para negociar contigo.
Por mucho que me hieras y lo poco que yo cante,
resisto aunque tuvieras otras vidas por delante.
Y miré hacia atrás y me di cuenta
que estaba en medio de mis hogueras
y miré hacia atrás, abrí la puerta
salté a buscar nuevas quimeras.
Por mucho que estés quieta,
por mucho que me ofusque,
por mucho que me meta,
por mucho que te busque,
por mucho que me quieras,
te digo en este invento,
que no tengo talento.
Por mucho que me hieras
y lo poco que yo cante
ni tengo talante.
Y miré hacia atrás y me di cuenta
que estaba en medio de mis hogueras
y miré hacia atrás, abrí la puerta
salté a buscar nuevas quimeras.
|
||||
12. |
algunos puertos
02:05
|
|||
Ya ves como es esta vida
con sus risas y sus palos
con los buenos, con los malos
con un verso a tu medida
y tu manta preferida.
Aunque sientas la herida
que dejan los días muertos
mejores son los inciertos
por el simple hecho de serlo
no es como para temerlo
ya verás algunos puertos.
|
el senyor sequah Sabadell, Spain
Pop amb ressons de cançó d'autor, ben saltejat amb sonoritats folk i rumba. Lletres que parlen de l'amor, la pujada de preu de la T-10, les faules més grolleres i sinceres passant per temes que s'endinsen en el petit univers de l'autor. Cançons exquisides, detallades i detallistes, que fugint de refregits demanen paciència a l'oient per tal d'entrar en el seu món particular ... more
Streaming and Download help
If you like el senyor sequah, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp